Proves neuropsicològiques

El nostre equip va avaluar els nens amb proves neuropsicològiques. Es van realitzar per ordinador, i van tenir una durada d’1 hora per classe. Es van repetir 4 vegades durant l’any 2012, amb un interval de dos mesos entre prova i prova.

Es van realizar dues proves: l’N-back i l’ANT.

N-back: És un test que consisteix en recordar si l’estímul que apareix a la pantalla és igual que els N anteriors. És a dir, la N marca quin estímul han de recordar (pot ser l’anterior, el penúltim, o l’avantpenúltim). La prova es realitza per 4 estímuls diferents: colors, números, lletres i paraules. L’objectiu d’aquesta prova és avaluar la capacitat de memòria de treball dels nens. Aquesta funció apareix quan cal mantenir (i treballar) una determinada informació en la nostra ment durant un temps determinat sense necessitat de que sigui apressa a llarg termini. És una capacitat d’alt nivell que té molt a veure amb la capacitat d’atenció i l’aprenentatge.
ANT (Attentional Network Task): Aquest test consisteix en indicar la direcció en la qual mira l’estímul central d’una filera d’estímuls (en el nostre cas, decidir quin cantó mira un peix central d’una filera de 5 peixos). Aquesta prova mesura la capacitat de concentració a curt i llarg termini amb el càlcul del temps de reacció dels nens segons diferents paràmetres. En concret, el test mesura la integritat de les 3 xarxes atencionals del cervell. Teòricament, tenim 3 “tipus” d’atencions diferents i que es localitzen en diferents regions anatòmiques del cervell. Tenim una atenció d’alerta/alerting (que ens permet mantenir uns mínims nivells d’activació o arousal per poder executar qualsevol tasca), una atenció d’orientació/orienting (que ens permet dirigir la nostra atenció vers els estímuls desitjats) i una atenció de conflicte/conflict (que ens permet concentrar en allò que és important i desatendre altres aspectes).

Mesura de la contaminació a les escoles

A totes les escoles que participen al projecte BREATHE es va mesurar la contaminació a l’exterior de l’escola (al pati) i a l’interior d’una aula de 2on, 3er o 4art (cursos que participen a l’estudi). Es van posar diversos equips per mesurar un ampli ventall de contaminants, a l’interior d’unes caixes de protecció contra la intempèrie i altres possibles danys.

Durant una setmana (dilluns-divendres) es van mesurar paral·lelament dues escoles i, a cada escola, es mesurava a l’interior i a l’exterior alhora. Així tenim informació de la contaminació interior i exterior de dues escoles a diferents zones de Barcelona. Aquestes mesures es van fer dues vegades durant l’any 2012-principis del 2013 per així tenir dos mesures repetides en estacions diferents (fred calor).

Contaminants que es van mesurar:

Partícules (PM, de les sigles en anglès: Particulate Matter).
- Es va mesurar en continu (registre cada 10 minuts) la concentració de PM0.2, PM1, PM2.5 i PM10. També es va mesurar en continu el nombre de partícules ultrafines.
- Es va agafar mostra de partícules (PM0.2, PM1, PM2.5) des de les 9 fins a les 17 h (horari escolar) en un filtre cada dia de dilluns a dijous per després al laboratori mesurar metalls i més endavant hidrocarburs.
Black Carbon (carboni negre, es genera a la combustió, per això és un traçador del trànsit de vehicles).
Nivells de diòxid de nitrogen (gas contaminant, NO2).
El soroll en tres punts: a l’interior d’una aula, al pati de l’escola i al carrer al que dóna tant l’aula com el pati.

Mesura dels nivells de black carbon (carboni negre)

Exemple de dues escoles

A continuació us mostrem dues gràfiques corresponents a dues escoles que s’han mostrejat durant la mateixa setmana.

L’Escola A té uns nivells de contaminació molt més baixos que l’Escola B. Però no només observem això, sinó que el que també podem dir només observant aquestes gràfiques és que la contaminació penetra amb molta més facilitat a l’Escola A que a l’Escola B (són escoles mostrejades a l’hivern, les finestres estaven tancades). Si mirem la línea vermella (que són els nivells de contaminació a l’interior d’una aula) veiem com a l’Escola A pràcticament es solapa amb els de l’exterior. És a dir, trobem els mateixos nivells a l’interior de l’escola que a l’exterior.

En canvi, a l’Escola B, veiem com amb les entrades i sortides dels alumnes també penetra la contaminació a l’interior de l’escola, però els nivells van decreixent a la nit i es mantenen més o menys constants i baixos durant el cap de setmana.

Mesura del nombre de partícules

Exemple de dues escoles

A continuació hi ha un exemple del nombre de partícules mesurades en dues escoles.

A l’Escola C, també es pot observar com hi ha una clara penetració de les partícules, ja que el nombre de particules ultrafines tant a l’interior (indoor) com a l’exterior (outdoor) pràcticament es solapen. Per tant, els nivells de contaminació que hi ha a l’exterior de l’escola, són els mateixos que a l’interior. De fet, això és veu molt clar en la correlació indoor-outdoor. Tot sembla indicar, que el tipus de finestra és un factor decisiu per aconseguir aïllar l’interior de la contaminació exterior. En el cas de l’escola C, les finestres eren de fusta.

En canvi, l’Escola D té unes finestres de PVC, que aconsegueixen un millor aïllament. Això es pot observar tant en la gràfica temporal on els pics de l’exterior (on destaquen un de matinal i un de vespertí, molt típics del trànsit de vehicles) no estan relacionats amb els de l’interior de l’escola (aquests estan relacionats amb les activitats i les entrades i sortides dels alumnes). Si observeu la gràfica entre indoor-outdoor, no hi ha cap tipus de correlació, per tant, els nivells de contaminació de l’exterior no influencien als nivells de l’interior.

Mesura de l'exposició personal

A la segona campanya, paral·lelament a la mesura de la contaminació a l’escola, dos alumnes van portar uns equips a sobre durant 48 hores per tal de tenir una mesura molt més acurada de quina és l’exposició a la contaminació dels infants. De fet, generalment, el moment en que estem exposats a nivells més alts de contaminació és quan estem de viatge.

Els alumnes van omplir un diari d’activitats, indicant a on es trobaven (escola, casa, …) o si estaven fent un desplaçament.

Quins equips porten?

Un equip per mesurar el Black Carbon.
Un GPS per traçar la ruta dels alumnes.
Un acceleròmetre. Mesura la activitat física. Quan fem exercici, respirem més sovint i això s’ha de tenir en compte quan es vol calcular l’exposició als contaminants atmosfèrics.

Els diferents equips els portaven en dues ronyoneres.